Després de la primera edició del post Coses que no m’agraden dels casaments arriba la segona part, però aquesta vegada centrada en aquell moment que va des de les postres fins que comença la barra lliure, quan els nuvis entreguen tot de regals.
- Odio quan, després d’un convit llarg, els nuvis converteixen la següent hora en un moment pesat i tediós repartint 38 nuvis entre els seus amics que es casen. Repartir un parell de nuvis és bonic, però fer-ho 38 vegades a cada parella amb una cançó diferent, un recorregut ballant per les taules i finalment les llàgrimes i les fotografies de rigor es pot arribar a fer molt carragós. Jo no dic que aquest moment s’hagi de suprimir, ni molt menys, però ha de ser àgil i ràpid. En comptes de regalar-los a 38 parelles, amb 2 o 3 n’hi ha prou. És una manera de fer-ho ràpid però també especial. No és el mateix ser un dels escollits entre 38 parelles que ser una de les dues úniques a qui se’ls hi entrega.
- No puc amb aquelles parelles o amics que s’esperen un detall per part dels nuvis i si no el reben s’empipen. Evidentment ofendre's està permès però fer-ho saber als que es casen és lleig de nassos. En primer lloc perquè ells son els protagonistes absoluts d’aquell dia i no han de pensar en fer protagonistes a ningú més que ells. Tindran les seves raons i circumstàncies per no fer-te cap entrega en públic, encara que tu pensis que hi ha algun motiu de pes i més justificat respecte a les altres parelles a qui se’ls hi ha entregat. Menys egocentrisme amics.
- Fer mala cara o marxar al lavabo quan intueixes que t’arribarà el moment detall. Estic d'acord amb vosaltres que és un moment incòmode de molt de protagonisme perquè tens tots els ulls miran-te i, a sobre, tu en cap moment has escollit ser el centre d’atenció. Però si és el cas, toca fer el paperot i bona cara. Un somriure, unes paraules boniques pels nuvis i de seguida haurà passat el moment tens.
- Suposo que depèn molt de les circumstàncies de cadascú, però jo sempre m'he imaginat el dia del meu no casament donant petits moments de protagonsime a diferents persones que estimo. Per posar un exemple així random, donar-li la "feina" de fer de testimoni, el discurs durant el convit i que a més a més, per sorpresa, després rebi el ram o uns nuvis la mateixa persona penso que és massa. Segur que trobes diferents persones que estaran encantades de fer alguna d'aquestes tasques i se sentiran especials per fer-ne només una. Es pot diversificar el protagonisme i que el màxim d'amics i familiars sentin que tenen un moment excepcional en aquell dia.
- Lligat amb el primer punt, el de repartir 38 nuvis, m'he trobat en casaments on, com que no tothom es coneix, el meu veí de la taula m'ha preguntat qui eren les persones o parelles a qui se'ls hi entregaven els regals. En el meu punt de controlar i saber què passarà en un casament (en un casament no hi ha mai sorpreses per mi) puc explicar qui és cadascú perquè la núvia m'ha xivat prèviament a qui farien les entregues, però entenc que per aquells que no ho saben arriba un punt que van perduts i s'avorreixen una mica.
- I sí, després que els nuvis hagin fet la marató de Nova York ballant per les taules per entregar els regals, arriba el pitjor moment de tot el casament: els regals, balls o sorpreses que fans els amics als nuvis. Amics meus, que voleu fer un regal als recent casats? Doncs no fa falta que munteu el xou, us passegeu per les taules tot ballant i entregueu alguna cosa que la resta de convidats no entenem. És tan simple com que, si voleu fer un regal, els hi doneu en privat abans o després del dia del casament. També trobo absurd els vídeos dels amics on només es pixen de riure ells i els nuvis. Els altres convidats entrem en un bucle d'extenuació que fa que s'hagi de demanar un parell de cafès (ho he vist). Sí, segur que es molt emocionant pels nuvis però si ho heu de fer, que sigui ràpid. No cal un vídeo de 10 minuts on sona una cançó i feu el tonto davant la càmera. Amb un parell de minuts n'hi ha prou (i encara en sobra un de ben bo).
- Discursos llargs i avorrits. Sobretot, prepareu un bon discurs, que no sigui gaire llarg i abans del gran dia, llegiu-lo a algú de confiança. Per saber si t'estàs passant de pesat i de graciós que no fa riure.
- Aquesta tendència tan a l'alça (jo també hi he caigut perquè evidentment no sé dir que no) d'organitzar un ball pels nuvis o amb els nuvis. A mi que m'agrada molt veure vídeos de casament de gent desconeguda he de confessar que quan veig aquest moment ball em moro molt de vergonya aliena. Per balls ja tenim el nupcial i tota la barra lliure per fer el ridícul.
Com ja vaig comentar en la primera edició del post Coses que no m'agraden dels casaments són coses que no m'agraden a mi, però en canvi segur que hi ha altres aspectes que a mi m'agraden però que vosaltres trobeu horrorosos. La part més graciosa que tot això quedi escrit en aquest blog és que, a mi a dia d'avui aquestes coses no m'agraden, però a saber si mai em casés en un futur quina de totes aquestes coses que acabo de citar em saltaria i em faria a mi mateixa un "Zas en toda la boca".
I a vosaltres també us horroritzen algunes d'aquestes coses?
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada