El passat 26 d'agost, la meva bona amiga Esther es va casar amb en Ricard. Vaig tenir la sort d'assistir com a convidada, i tot i que va ser un casament preciós, no us en puc ensenyar cap detall perquè vaig guardar el mòbil durant tot el dia i em vaig dedicar a gaudir. Vaig decidir que volia veure arribar la núvia amb els meus ulls, i no a partir d'una pantalla de mòbil. Per això ja hi ha els fotògrafs i els videografs que, aquell dia, estan contractats per immortalitzar tots els moments amb una qualitat molt més bona que la meva.
Us mentiria si us digués que no tinc fotos fent el tonto a altes hores de la nit, quan jo ja havia baixat dels talons i l'alcohol ja havia fet acte de presència. Això sí, destacar que el maquillatge va durar intacte fins al final de la nit.
Com ja us he dit, d'aquest dia en tinc grans records guardats a la memòria i poques fotos.
Del que sí que en tinc fotos és del meu outfit i us n'explicaré el procés (si a algú no li interessa més avall teniu les fotos).
En primer lloc ens centrarem en el vestit. És un vestit creat a sis mans. Dir que és fet a sis mans és dir-ho de forma poètica, perquè en realitat el vestit està fet per dues mans: les de la meva àvia. Les altres quatre mans, en veritat, són dos cervellets. El de la meva mare i el meu. La meva mare va plasmar en dibuix la idea que ens rondava pel cap, i la meva àvia va tallar el patró. Jo què hi aportava en tot aquest procés? Les idees i canvis que volia fer-ne. I així, entre prova i prova vam anar construint i modificant el vestit.
Tot va començar al mes de maig quan la meva mare i jo vam fer una escapada a Barcelona a mirar vestits. Cap ens convencia així que vam anar a Ribes Casals a comprar metres de roba. Vaig escollir dues teles, una de color blau marí i una altra de color verd botella. A partir d'aquí vam començar a construir el vestit amb la tela blau marí.
Com podreu veure a les fotos, el vestit té dues parts. La superior d'un teixit sedós que permet veure les espatlles. El detall important és a l'esquena, ja que té un escot que permet veure totes les meves pigues.
Durant la construcció del vestit vèiem que hi faltava alguna cosa a la cintura, per donar-li una mica de color i no semblar tot un bloc blau marí. La meva àvia, primer, va provar de fer un cinturó amb la mateixa roba, però continuava faltant-li alguna cosa. Buscant entre patrons antics que corren per casa, la meva àvia va trobar aquesta sanefa que vam fer brodar. Va ser posar-li el cinturó i adonar-nos que canviava completament. Aquest era el petit detall que ens feia falta per acabar de rematar el vestit.
Les sabates, que a les fotos no es poden apreciar eren unes sandàlies blau marí Castañer, que anava a conjunt amb el bolso, també blau marí.
El maquillatge, que va aguantar intacte tota la vetllada, el va realitzar la meva amiga Tati. Jo sempre li dic que el que fa és màgia i que té unes mans d'or per maquillar. Vaig voler que potenciés els llavis, que em va pintar d'un color rosa fúcsia.
La meva perruquera de capçalera estava de vacances, així que em vaig posar en mans d'una perruquera recomanada per una amiga. Vaig sortir de la perruqueria poc convençuda perquè em veia massa repentinada. Després d'un parell de casaments, ara ja sé què vull pel pròxim casament. No vull ni encrespats ni un recollit tan impol·lut. Estic segura que per acabar de veurem-hi bé el que em fa falta és tenir una mica de cabells deixats anar. En el període d'un any i mig tinc tres bones amigues que es casen. Per tant, tinc tres casaments per endavant per continuar investigant en pentinats.
I aquí teniu les fotos del meu outfit. Són fetes amb el mòbil, ràpidament i sense intenció d'ensenyar-les a ningú més que als meus amics i amigues. I no us n'oblideu tampoc de la poca gràcia i fotogènia que tinc a l'hora de fer-me fotos.
I vosaltres sou de les que busqueu amb mesos d'antelació el vestit de convidada?
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada