En aquesta vida la gent es divideix en dolç o salat. En aquest blog som molt de dolç i, he de confessar, que els bufets de pastissos en els casaments, a altes hores de la nit, són la meva perdició. Els he de provar tots (i repetir d'aquells que més m'agraden). Però entenc que en aquesta moda que ha sorgit en els casaments, on a mitja festa et treuen més menjar per fer el ressopó, hi hagi gent que prefereix menjar-se un bon entrepà de pernil salat.
Tot i així, el moment més dolç del banquet és quan arriben les postres. Prèviament, la majoria de nuvis, tallen conjuntament el pastís. He de dir que, personalment, no m'agraden els nuvis que utilitzen una gran espasa o ganivet. Jo advoco més a inclinar-se per un ganivet discret i gens rococó.
Amb l'arribada d'aquesta moda americana dels pastissos de fondant, quan veus fotos i vídeos del moment pastís t'adones que hi ha pastissers que fan veritables obres d'art. Però què hi tinc en contra d'aquests pastissos? Que sí, estèticament són preciosos i hi ha una enorme feinada al darrere, però a l'hora de menjar-se'l tot és sucre i és tan de dolç que arriba a enfitar.
Però no només s'ha d'escollir un pastís perquè visualment sigui bonic. A l'últim casament que vaig assistir he de confessar que vaig arribar al moment postres excessivament tipa. Arribats en aquest punt vaig pensar: "Anna has de provar el pastís com sigui. A tu que t'agrada el dolç i no pots fer un lleig. Una cullerada i el deixes perquè com continuïs així rebentes". Doncs era un pastís tan i tan bo, que tot i està al límit del que el meu cos podia ingerir, me'l vaig acabar tot.
Així que sí, en primer lloc el requisit màxim és que sigui un pastís boníssim, però us he de confessar que cada vegada estic més enamorada dels pastissos anomenats naked cake. Naked en anglès significa despullat, i és per això que aquests pastissos no tenen una cobertura que tapa les imperfeccions i l'interior es deixa a la vista de tothom. A més a més tenen un toc molt especial perquè estan decorats amb flors o fruites, fet que fa que siguin encara més elegants.
Aquí la Capitana Tiquismiquis veu un pastís fet a la perfecció i es posa una mica nerviosa. M'agradaria que el meu pastís no semblés fet en cadena i sense ni un error. A vegades les coses realitzades sense ni un error perden el seu encant. No per això significa que el pastisser és menys professional, però en canvi sí que significa que és humà i que per tant no tot surt impol·lut.
Comparant les dues fotos és evident que jo em quedo amb el pastís que sembla que està menys estudiat. Però eh, per gustos colors.
I a vosaltres també us agraden els naked cake?
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada