El
passat 10 de març una de les meves amigues es va casar. I com ja
vaig fer en aquest post us explicaré quin va ser el meu
outfit.
I
aquí acabaria la meva crònica si no fos perquè jo, que solo tenir
sempre tots els casaments controlats, va arribar la sorpresa que no
m'esperava.
I
com vaig comentar a Instragram ja he desbloquejat una altra
pantalla d'un casament. La pantalla del discurs, de l'entrega del ram
i en breu el de la de dama d'honor.
Inicialment la idea era fer-me un vestit d'una roba color verd botella que vaig
comprar l'any passat. Però trobàvem que li faltava alguna cosa a la idea que teníem en ment i vam decidir buscar alguna tela per combinar-les. De camí a la botiga de
robes, en un aparador vaig veure un mono blau de vellut. He de dir
que a mi m'havia quedat l'espina clavada d'un anterior casament, ja
que després de provar-me un mono i enamorar-me'n el vaig descartar
perquè ja tenia vestit (que per cert era preciós i no me'n penedeixo). Aquell dia anava amb la meva mare i em va dir: va
entra i te l'emproves.
Una
vegada a dins al provador amb unes sabates de taló que m'anaven
enormes, me'l vaig emprovar i em va agradar. La meva mare i la
dependenta de la botiga em deien que em quedava molt bé, però jo
necessitava la opinió final: el veredicte de la meva àvia.
Així
que em vaig fer quatre fotos dins del provador i me'n vaig anar cap a
casa amb la promesa de que a la tarda tornaríem amb la meva àvia
perquè el veiés en directe.
Ja a
casa li vaig ensenyar les quatre fotos mal fetes que m'havia fet i el
comentari que em va fer la meva àvia va ser: no et queda gens bé,
et fa gorda.
Jo
aquí ja em vaig començar a fer a la idea que potser no me'l
quedaria, però tot i això després de dinar ens vam plantar les
tres generacions de dones de la casa (la meva àvia, la meva mare i
jo) a la botiga.
Allà
la meva àvia em va donar la raó i em va dir que em quedava molt bé
i que el comprés. Al ser un casament d'hivern i, a més a més, ja
que el vellut estava en tendència aquella temporada m'aniria ideal.
El següent pas va ser buscar una jaqueta de pèl que vaig escollir
en color negre com els talons que inexplicablement amb el meu 35 de
peu vaig trobar molt bé de preu. Ja se que diuen que el color negre
i blau no s'han de combinar mai, però de les jaquetes i sabates que
vaig trobar no tenia massa on escollir. Vaig aprofitar la bossa blava
de l'anterior casament i vaig optar per un pentinat i un maquillatge
molt senzill. No volia el gran recollit. Simplement volia
arraconar-me una mica el cabell de davant la cara però lluir la meva
melena.
En
un moment va sonar una cançó que és tan nostra (amb la núvia) que
d'entre tots els convidats d'aquell casament només podia anar per
mi. I la núvia em va entregar el ram. Primer em vaig quedar
estupefacte per després no parar de dir: que jo ja vaig dir que no
calia que em donéssiu res. He de confessar però, que una vegada ha
passat i després de quedar-te en shock davant de tanta gent és un
detall que fa moltíssima il·lusió. Que en mig de tanta gent pensin
en tu és senyal que ets important per ells.
Però
el que no em va quedar gens clar és el significat del ram ja que
entre les convidades em deien que jo era la següent (alguna fins i
tot era molt més explicita i deia que m'havia de casar en un any).
Amb el que em quedo és amb la frase que em va dir la núvia: a qui
vols que li doni el ram que sigui com una germana? Així doncs el
simbolisme del ram deu ser per algú que estimes molt, perquè pels
pròxims a casar-se ja existeixen els nuvis.
I a
vosaltres quins detalls us han entregat als casaments que heu
assistit?
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada